Progressivitat impositiva i reactivació econòmica
A Catalunya, on ja s'havien apujat els trams més alts, arribem a un tipus marginal del 56%!: impostos suecs per serveis que no són equiparables als dels països nòrdics
El passat 30 de desembre es va estrenar el govern Rajoy aprovant el reial decret 20/2011 de mesures urgents en matèria pressupostaria, tributària i financera per a la reducció del dèficit. Una de les mesures que destaca de forma més significativa ha estat la pujada de l'IRPF, aprovant un recàrrec complementari sobre la tarifa estatal: a la taula general s'incrementen els tipus aplicables marginals que van del 0,75% al 7%, tot afegint un nou tram de base liquidable a partir de 300.000 €. A la base d'estalvi s'afegeix també més progressivitat en tres trams i amb uns tipus que s'incrementen amb uns recàrrecs que van del 2% al 6% fins a arribar a un tipus màxim del 27%.
L'IRPF és un impost progressiu que té en compte les circumstàncies personals i familiars i la renda obtinguda del contribuent. A més renda obtinguda més contribució impositiva. La Constitució espanyola consagra el principi de progressivitat com un dels pilars fonamentals del sistema tributari. Des d'un punt de vista tècnic i d'equitat tributària podríem concloure que aquesta mesura sembla impecable.
Posem, però, en el context econòmic actual aquesta pujada substancial de l'IRPF: una activitat econòmica que decreix, un atur que va pujant, empreses amb manca de liquiditat per afrontar els seus pagaments, les que afronten processos concursals i algunes amb plantejaments d'ERO a curt termini, i una manca de confiança a curt i a mitjà termini que no fa albirar una reactivació econòmica sostinguda, més aviat tot el contrari. Més enllà d'una mesura necessària per reduir el dèficit fiscal i sent de caràcter temporal i excepcional, és aquesta pujada de l'IRPF equitativa i justa?
A Catalunya, on ja s'havien apujat els trams més alts, arribem a un tipus marginal del 56%!: impostos suecs per serveis que no són equiparables als dels països nòrdics. Més enllà d'aquesta pujada es fa més evident el gap de dèficit fiscal per una més gran contribució dels ciutadans del nostre país, si ho comparem per exemple amb la Comunitat de Madrid, que tindrà unes reduccions de tipus marginals força substancials si ens fixem en el seu tram autonòmic (fins a 4 punts de diferència en els trams més alts).
Si abans l'impost de successions i donacions creava deslocalitzacions de negocis i de determinats patrimonis, ara l'IRPF pot contribuir a deslocalitzar determinades seus d'empreses i/o de multinacionals que es volguessin instal·lar a Catalunya i que decantessin la seva ubicació en altres territoris per un millor tractament tributari dels salaris dels seus treballadors i també dels seus directius. La reactivació econòmica del nostre teixit empresarial es veu encara més compromesa, així com la reducció necessària d'un atur creixent.
Clarament és una mesura injusta socialment que fa recaure aquesta pujada impositiva d'una forma molt directa a les rendes mitjanes i no incentiva precisament el treball. La reactivació econòmica implica necessàriament, entre d'altres mesures, incentivar més l'ocupació reduint la fiscalitat sobre el treball, millorant l'equitat horitzontal de l'IRPF. Actualment el tipus marginal més alt ha passat a ser del 56% i fa 7 anys era del 43%!!, Fent una mica d'història ens hauríem de remuntar a la primera reforma fiscal de Fernández Ordóñez per trobar en la tarifa general d'IRPF un tipus marginal del 56% (any 1978).
I certament uns tipus que ara oscil·laran entre el 21% i el 27% que recau sobre les rendes de capital mobiliari (bàsicament interessos, dividends, rescats d' assegurances) i els guanys patrimonials generats, és l'anomenada base liquidable d'estalvi amb un tracte fiscal més favorable i que fa que aquesta renda dual es faci més difícil de comprendre des del punt de vista d'una millor equitat tributària.
Si es vol reactivar l'emprenedoria i reduir l'economia submergida cal incentivar la creació de llocs de treball establint bonificacions en les cotitzacions de la Seguretat Social, per tal de dinamitzar sectors que ara per ara resulten opacs a la contribució impositiva. És clar que aquesta mesura aniria paral·lela amb tota seguretat a una pujada de l' IVA (és possible que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, prevegi que aquesta sigui una de les mesures que s'aprovin en els propers mesos!?).
Aquesta pujada de l'IRPF ja serà palesa i tots els treballadors ens trobarem en la nòmina del mes de febrer un tipus de retenció més alt, tenint en compte el còmput de les retribucions anuals, tot regularitzant la nova quota de retenció que no es concentra al mes de febrer sinó que es distribueix durant els onze mesos restants (febrer a desembre de 2012).
En els darrers temps estem ja acostumats a les mesures excepcionals i de caràcter temporal en l'àmbit fiscal, i això per si sol converteix en injust el propi sistema tributari
